- Torna la diada, dia reivindicatiu per a la gent que es considera Catalana i tant si els hi agrada com sinó reivindicarem la independència del nostre país. Ja ho diu la cançó: som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol.
- Perquè sentir-se català i anhelar la independència és un sentiment de pertinença, resiliència i lluita per naturalesa en front del menyspreu de l’imperi cap a la colònia.
- Però mai han aconseguit apagar aquest anhel de llibertat. Ni la Corona d’Aragó, ni els francesos, ni les guerres, ni el dictador, ni una monarquia rància, ni una suposada democràcia.
- Per això, ara tampoc ho faran amb un relat reconciliador i interessat que preten apagar la brasa que manté encès el foc de la lluita i la rauxa.
- Un clar exemple d’aquesta manera d’actuar és el govern actual del nostre consistori format per una marca blanca del PSC i el PP, que fan mans i mànigues per debilitar a base de “pan i circo” el sentiment legítim de voluntat independentista del nostre poble i de Catalunya.
- Sempre s’ha dit que són millors aquells que van de cara, perquè els hi veus venir. Això passava amb aquell PSOE que retallava l’estatut i el PP que enviava els piolins a agredir-nos al crit de”a por ellos” pel simple fet d’exercir un dret universal: el vot.
- El poder del poble els va vèncer i vam votar!!!. Aquesta victòria va fer que per primera vegada les dretes i les esqueres espanyoles s’unissin per aplicar un 155 implacable.
- Però “els nostres polítics” no van respondre, nomes l’ànsia d’encapçalar el denominat procésque en la seva darrera etapa fou una descomposició de principis i honestedat per mantenir la menjadora parlamentària.
- Malgrat tot això, els que ens considerem catalans ho som, sempre hi hem sigut i hi serem.
Visca Catalunya Lliure !!!
