De la que queda i de la que no tenim. Del futur. I del canvi climàtic que ja no es pot obviar. Emergència. Restriccions que segurament aniran a més. Confiem que en algún moment es puguin revertir. Aleshores, en comptes de canviar de tema com altres vegades, haurem de treballar perquè l’aigua no torni a marxar pels forats de les canonades. De lluitar perquè es mantingui neta. L’aigua ja no caurà més del cel. Caldrà fer inversions gravoses, i serà cara. Com l’energia. Com l’aire net.
Està bé que el govern municipal prioritzi aquest esforç. Que en la mesura de les competències que té, que no són gaires, comparteixi informació i expliqui accions i criteris. Està molt bé que les obres per pacificar alguns carrers s’aprofitin per arreglar allò que no es veu i que fins ara no ha donat gaires vots: la xarxa d’aigua.
D’altra banda, s’haurà d’explicar molt bé cada gota que es gasta. Plantar 3500 plantes al Parc dels Gabrielistes potser no sigui el millor exemple, encara que fem servir aigua de la mina. Per sortir d’aquesta situació amb èxit cal la complicitat de tota la ciutadania. Cal la confiança que es fan les coses bé. Amb l’aigua no ens podem permetre cap error.
